un dia més, una setmana més, tot igual i alhora tant diferent...

he estat xafardejant amb l'ajuda del botonet next blog, que curiosa que és la gent, tantes individualitats i aquesta necesitat imperiosa i innata (?) d'explicar-se de fer-se escoltar, fa pensar, fa sentir-se com un petit gra de sorra enmig d'una platja, o d'un desert, que així la sensació de coseta reminúscula sembla que té més força, no?

tinc ganes que faci un dia amb sol i sense vent, sense la pressió de que plogui en un moment o altre, si, ja sé que la pluja és bona i necessària, però, què voleu que hi faci, els dies de pluja em deprimeixen una miqueta. Tinc ganes de marxar uns dies de vacances, i de tenir moooltes hores seguides per no preocupar-me de què haig de fer, d'on vinc i cap on vaig i totes aquestes collonades que sovint no hi ha manera de fer fora dels meus pensaments.

Avui, dilluns, demà dimarts.