Més PoEsiA
2/29/2004
L'altre l'ha posat en Francisco, és de Ángel González, del seu llibre La música y yo i el títol és SON LAS GAVIOTAS, AMOR...

Son las gaviotas, amor.
Las lentas, altas gaviotas.

Mar de invierno. El agua gris
mancha de frío las rocas.
Tus piernas, tus dulces piernas,
enternecen a las olas.
Un cielo sucio se vuelca
sobre el mar. El viento borra
el perfil de las colinas
de arena. Las tediosas
charcas de sal y de frío
copan tu luz y tu sombra.
Algo gritan , en lo alto,
que tú no escuchas, absorta.

Son las gaviotas, amor.
Las lentas, altas gaviotas.

escrit per Martona a les 13:47 | Permalink |   0 comentaris