"Cal correr riscos. Només comprendrem del tot el miracle de la vida quan deixem que s'esdevingui l'inesperat. Cada dia s'ens dona -amb el sol- un moment en què és possible canviar tot el que ens fa desgraciats. Cada dia procurem fingir que no ens adonem d'aquest moment, que no existeix, que avui serà igual que ahir i que demà. Però qui presta atenció al seu dia, descobreix l'instant màgic. Pot estar amagat en el moment en què posem la clau al pany al matí, en l'instant de silenci de després de sopar i en les mil i una coses que ens semblen iguals. Aquest moment existeix -un moment en què tota la força de les estrelles passa per nosaltres i ens permet fer miracles.
De vegades, la felicitat és una benedicció -però generalment és una conquesta. L'instant màgic del dia ens ajuda a canviar, ens fa anar a la recerca dels nostres somnis. Sofrirem, viurem moments difícils i ens enfrontarem a moltes desil.lusions -però tot és passatger i no deixa senyals. I, en el futur, podrem mirar enrere amb orgull i fe.
Pobre del qui té por de córrer riscos. Perquè és possible que no tingui decepcions, ni tingui il.lusions, ni pateixi com els qui seguiexen un somni. Però quan miri enrere -perquè sempre mirem enrere- escoltarà la veu del seu cor que li dirà: "Què en vas fer, dels miracles que s'havien sembrat en els teus dies? Què en vas fer, de les aptituds que el teu Mestre t'havia confiat? Las vas enterrar al fons d'una cova, perquè tenies por de perdre-les. Per tant, la teva herència és aquesta: la seguretat que has malaguanyat la teva vida".
Pobre de qui escolta aquestes paraules. Perquè aleshores creurà en els miracles però els instants màgics de la vida ja hauran passat."



Avui aquestes paraules m'han fet reflexionar i sé que a molts de vosaltres (eh, Eva?) també, per això les poso aquí, perquè crec que moltes vegades, encara que ja ho sapiguem., necessitem que algú ens recordi segons quines coses.
He tret les referències a Déu, digueu-ne, energia vital o el que vosaltres cregueu, si és que creieu en alguna cosa i si no, almenys cregueu en vosaltres mateixos i no deixeu perdre la vida, que no passi per davant vostre i prou, sumergivos-hi de ple.
Ja ho sabeu, però, us estimo.